Resultat de la recerca - Registre sonor

(és recomanat escoltar-ho amb auriculars!)

1 - WOMB

Womb és la composició que encapçala l’àlbum. Es presenta un so clàssic, identificable del violoncel. L’element principal amb el que s’ha treballat es comprèn d’una escala de do major, intentant representar l’imaginari de la música clàssica, homenatjant-ne així el seu llegat en mi com a compositora. L’obra es va construïnt en estrats però sempre de manera consonant i lluminosa, com la tonalitat mateixa suggereix i ha representat històricament. L’objectiu és presentar un limbo sonor plaent.

2 - El punt

El punt se’ns presenta de primeres consonant i amb una certa reminiscència a Womb. És la composició on iniciarem el viatge cap a la recerca experimental cap a altres móns sonors i per això s’ha intentat emular un dron amb múltiples veus que es desenvolupa lentament. Es juga amb la tensió i l’angoixa d’un moviment que no pot aturar-se però no sap on anar, un pelegrinatge intens però sense rumb.

3 - deriva

Un plany de violoncel és el que conforma deriva, el moment anímic més baix de tota l’obra. La recerca sonora es fa pal-lesa i sons menys clàssics comencen a aparèixer. Per compondre aquesta peça es va haver de fer una recerca sonora important, ja que no volia perdre la qualitat de so clàssica però hi necessitava introduir altres elements. La scordatura del violoncel canvia, després de provar diverses possibilitats vaig descobrir que afinant el violoncel Si/Fa#/Re/La aconseguia el so opac però intens que volia que acompanyés aquesta peça.

4- no

Una de les composicions més experimentals resultants de la recerca. Tonalment només es basa en una nota (sol) que s’anirà repetint i desenvolupant en dinàmica i color. El que l’acompanya són sorolls sense to que he extret del violoncel a través de gravar-lo de diferents maneres i tècniques. Aquesta composició pretén fer sentir atrapat, en lluita. “No” és l’antítesi sonor de Womb. Es buscava un so especialment “no bonic”, punyent i desconcertant.

5 - Jo no sé res més enllà d’aquest moment

Jo no sé res més enllà d’aquest moment és un interludi d’acceptació. Interpel-la al moment de dubte de tot procés creatiu i el resol amb una pulsació constant i imparable que serà el fil conductor de l’obra: una pulsió que no s’atura com a resposta davant la incertesa. Per primer cop i excepcionalment hi introdueixo la veu reforçant el beat. La composició es basa en la deconstrució d’una cadència simple de sol major, un element clàssic que juxtaposat amb una paleta sonora que no l’acompanyen fa que prengui un altre sentit i dimensió.